La regió alacantina on naixen el raïm amb les quals acomiadem l'any

Dades bàsiques

Títol: La regió alacantina on naixen el raïm amb les quals acomiadem l'any

Organisme: MONFORTE DEL CID

Data de inici: 31-12-2024

Data de finalizació: 31-12-2024

Municipi: Monforte Del Cid

Resum:

A molts països i cultures es realitzen ritus o actes tradicionals per tancar un any i començar el següent amb bon peu. Segons la tradició més estesa a Espanya, prendre dotze raïms al so de les campanades condueix a un any de bona sort i prosperitat. Però, saps d'on ve la tradició de menjar 12 raïms la nit de Cap d'Any? La llegenda explica que els orígens d'aquest costum es remunten al 1909. Aquest any hi va haver molt bona collita de raïm i els productors van decidir donar sortida al producte millorant-ne el màrqueting. Així, van començar venent-les com a ?raïm de la sort?, en paquets preparats de dotze raïms, simbolitzant els dotze mesos de l?any.

Les localitats alacantines de Vinalopó són grans responsables de mantenir viva aquesta tradició, ja que, cada any, veuen néixer el ?Raïm de Taula Embossat del Vinalopó?, un dels raïms més famosos amb què maridar l?última nit de l?any. Milers de llars espanyoles gaudeixen de l'arribada del nou any amb dotze grans de raïm del Raïm Embolsat del Vinalopó amb Denominació d'Origen Protegida.

El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegit Raïm Embolsat del Vinalopó és una entitat que va sorgir de la unió de pagesos, distribuïdors i ajuntaments fa tres dècades en un context climatològic advers, per tal de dotar el seu producte d'una marca de qualitat que permetés diferenciar la producció i donar-li un valor afegit.

La zona de Vinalopó, separada a Alt, Baix i Mitjà, és el bressol d'aquesta varietat. Es tracta d'una comarca natural marcada per la llera del riu Vinalopó, que crea una vall on es generen les condicions perfectes per al creixement d'aquesta fruita dolça. Encara que la DOP abasta també els municipis d'Aspe, Fondó de les Neus, Fondó dels Frares i Monforte del Cid, l'embossada es cultiva principalment a La Romana, Novelda i Agost.

A diferència d'altres raïms de taula, el raïm del Vinalopó creix protegit sota una bossa de paper, que la protegeix almenys durant 60 dies, i cuida i guarda amb cura tots els grans del raïm fins arribar a mans del consumidor. Gràcies a aquest peculiar sistema de cultiu, el raïm de taula del Vinalopó té unes característiques físiques i gastronòmiques excepcionals, que li han valgut per ser l'únic raïm embossat mereixedor d'una Denominació d'Origen Protegit.

Possiblement, aquesta varietat resulta familiar a molts, ja que és la que més es consumeix durant les campanades de la nit de Cap d'Any. Al voltant del 66%, és a dir, dos de cada tres raïms que es degusten el darrer dia de l'any procedeixen d'aquesta regió valenciana. A més, són de les primeres que fan la seva aparició a les fruiteries, ja que la verema comença a l'agost, a diferència d'altres, que no es treuen a la venda fins al començament de la tardor.

La burla a un costum burgès

Tot i la veracitat que molts associen a la teoria sobre l'excedent de raïm, en realitat els diaris de 1882 ja recullen mencions d'aquesta tradició, per la qual cosa és probable que aquest succés de 1909 només fos una empenta més a una tradició que ja es gestava.

Hi ha altres teories que expliquen que tot va començar el 1882, època en què la classe burgesa solia beure xampany i menjar raïms durant el sopar de la nit de Cap d'Any. Al mateix temps que se celebraven aquestes festes, l'ajuntament de la ciutat va prohibir els festejos de carrer que se celebraven normalment a la Nit de Reis. Per això, els madrilenys, als quals se'ls havia pres el seu divertiment de Nadal, van aprofitar que sí que podien reunir-se a la Porta del Sol la nit de Cap d'Any per escoltar les campanades del rellotge i van començar a menjar raïms com a burla al costum burgès i com a protesta per les restriccions de l?ajuntament.

Des d'aquest moment i gràcies a impulsos com el de l'excedent de raïms alacantins, aquesta tradició s'ha anat distribuint per la resta del país, convertint-se així en un costum pràcticament inamovible que ens porta a consumir entre 1,5 i 2 milions de quilograms de raïm cada 31 de desembre.

Font: infobae

A molts països i cultures es realitzen ritus o actes tradicionals per tancar un any i començar el següent amb bon peu. Segons la tradició més estesa a Espanya, prendre dotze raïms al so de les campanades condueix a un any de bona sort i prosperitat. Però, saps d'on ve la tradició de menjar 12 raïms la nit de Cap d'Any? La llegenda explica que els orígens d'aquest costum es remunten al 1909. Aquest any hi va haver molt bona collita de raïm i els productors van decidir donar sortida al producte millorant-ne el màrqueting. Així, van començar venent-les com a ?raïm de la sort?, en paquets preparats de dotze raïms, simbolitzant els dotze mesos de l?any.

Les localitats alacantines de Vinalopó són grans responsables de mantenir viva aquesta tradició, ja que, cada any, veuen néixer el ?Raïm de Taula Embossat del Vinalopó?, un dels raïms més famosos amb què maridar l?última nit de l?any. Milers de llars espanyoles gaudeixen de l'arribada del nou any amb dotze grans de raïm del Raïm Embolsat del Vinalopó amb Denominació d'Origen Protegida.

El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegit Raïm Embolsat del Vinalopó és una entitat que va sorgir de la unió de pagesos, distribuïdors i ajuntaments fa tres dècades en un context climatològic advers, per tal de dotar el seu producte d'una marca de qualitat que permetés diferenciar la producció i donar-li un valor afegit.

La zona de Vinalopó, separada a Alt, Baix i Mitjà, és el bressol d'aquesta varietat. Es tracta d'una comarca natural marcada per la llera del riu Vinalopó, que crea una vall on es generen les condicions perfectes per al creixement d'aquesta fruita dolça. Encara que la DOP abasta també els municipis d'Aspe, Fondó de les Neus, Fondó dels Frares i Monforte del Cid, l'embossada es cultiva principalment a La Romana, Novelda i Agost.

A diferència d'altres raïms de taula, el raïm del Vinalopó creix protegit sota una bossa de paper, que la protegeix almenys durant 60 dies, i cuida i guarda amb cura tots els grans del raïm fins arribar a mans del consumidor. Gràcies a aquest peculiar sistema de cultiu, el raïm de taula del Vinalopó té unes característiques físiques i gastronòmiques excepcionals, que li han valgut per ser l'únic raïm embossat mereixedor d'una Denominació d'Origen Protegit.

Possiblement, aquesta varietat resulta familiar a molts, ja que és la que més es consumeix durant les campanades de la nit de Cap d'Any. Al voltant del 66%, és a dir, dos de cada tres raïms que es degusten el darrer dia de l'any procedeixen d'aquesta regió valenciana. A més, són de les primeres que fan la seva aparició a les fruiteries, ja que la verema comença a l'agost, a diferència d'altres, que no es treuen a la venda fins al començament de la tardor.

La burla a un costum burgès

Tot i la veracitat que molts associen a la teoria sobre l'excedent de raïm, en realitat els diaris de 1882 ja recullen mencions d'aquesta tradició, per la qual cosa és probable que aquest succés de 1909 només fos una empenta més a una tradició que ja es gestava.

Hi ha altres teories que expliquen que tot va començar el 1882, època en què la classe burgesa solia beure xampany i menjar raïms durant el sopar de la nit de Cap d'Any. Al mateix temps que se celebraven aquestes festes, l'ajuntament de la ciutat va prohibir els festejos de carrer que se celebraven normalment a la Nit de Reis. Per això, els madrilenys, als quals se'ls havia pres el seu divertiment de Nadal, van aprofitar que sí que podien reunir-se a la Porta del Sol la nit de Cap d'Any per escoltar les campanades del rellotge i van començar a menjar raïms com a burla al costum burgès i com a protesta per les restriccions de l?ajuntament.

Des d'aquest moment i gràcies a impulsos com el de l'excedent de raïms alacantins, aquesta tradició s'ha anat distribuint per la resta del país, convertint-se així en un costum pràcticament inamovible que ens porta a consumir entre 1,5 i 2 milions de quilograms de raïm cada 31 de desembre.

Font: infobae

La campanya està associada a una targeta de fidelizació? NO

La campanya té un contingut benèfic? NO

Classificació

Tipus d'activitat: PROMOCIÓ

Subtipus d'activitat: Campanya de promoció de la ciutat com a destinació comercial

Etiquetes: UVA

Mitjans de difusió utilizats

• Informació en versió local del Portal

Tornar al llistat de campanyes