Activitats i esdeveniments de la xarxa

QUAN LA NOSTRA TERRA VA SUCUMBIR DAVANT DON RODRIGO DÍAZ DE VIVAR

Dades bàsiques

Títol: QUAN LA NOSTRA TERRA VA SUCUMBIR DAVANT DON RODRIGO DÍAZ DE VIVAR

Organisme: MONFORTE DEL CID

Data de inici: 25-05-2026

Data de finalizació: 25-05-2026

Municipi: Monforte Del Cid

Resum:

Rememorem les aventures del cèlebre militar l'any que la Diputació d'Alacant presidix el ‘Camí del Cid’ per David Rubio divendres, 24-abril-2026

Durant este 2026 la nostra província ha assumit la presidència del Consorci Camí del Cid. Es tracta d'un organisme compost per les diputacions de Burgos, Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló, València i Alacant. Estos són els territoris per on va passar el famós militar lleonés Rodrigo Díaz de Vivari en les seues aventures del segle XI.

Com si es tractara del Consell de la Unió Europea, de manera rotatòria cada any una diputació diferent presidix este consorci. En 2025 va ser el torn de Saragossa, i ara ens toca als alacantins. Una ocasió ideal per a rememorar com va ser la intensa relació del ‘Cid Campeador’ amb la nostra província.

La història i el mite

Primer de tot, convé aclarir que la figura de Rodrigo Díaz de Vivari és sens dubte una de les més mitificadas en la història d'Espanya. Moltes de les seues gestes que es relaten en pel·lícules o sèries s'han basat en el ‘Cantar del Meu Cid’, una obra literària d'enorme valor però que es va publicar més d'un segle després de la mort del protagonista.

A més, el propòsit del seu autor –anònim– versa més prompte a glorificar la vida del Cid Campeador que a relatar la seua biografia amb gran rigor històric.

Així i tot s'han realitzat estudis posteriors més rigorosos que ens permeten afirmar que, efectivament, este cavaller no sols va passar per la província d'Alacant sinó que esta va jugar un paper decisiu en la seua vida.

Inicis en la batalla

Lluny de ser un heroi cristià de la Reconquesta Medieval d'Espanya, realment el Cid va ser un mercenari o senyor de la guerra que va lluitar contractat tant per cabdills cristians com moros i fins i tot per a si mateix. De fet, la paraula ‘Cid’ ve de l'àrab i significa ‘senyor’.

Es considera que va nàixer a la província de Burgos (llavors pertanyent al Regne de Lleó) cap a l'any 1048, sent fill d'una família nobiliària acomodada. Ja des de jove va destacar per ser un gran militar, i va combatre tant per al rei castellà Sancho II com per al seu germà el rei lleonés Alfons VI. Temps després seria bandejat per este últim, i des de llavors posaria la seua experiència militar en mans de les taifes de Toledo i Saragossa.

Plançó a Villena

I és just ací quan la província d'Alacant apareix en la vida de Rodrigo. L'avanç dels almoràvits (un imperi musulmà dominat per monjos-soldats amb una interpretació molt estricta de l'islam) estava amenaçant al Regne de Lleó. Així que en 1088 Alfons VI va tornar a tocar la porta del Cid per a demanar-li que l'ajudara a fer-los front a Múrcia.

Els dos van quedar a reunir-se a Villena… però el mercenari no va aparéixer en la data acordada. Alguns consideren que va ser una venjança premeditada contra el rei, mentres que uns altres consideren que simplement va patir problemes logístics que li van impedir arribar a temps. El cas és que a Alfons VI no li va asseure massa bé el plançó i li va condemnar novament al desterrament.

El Cid es va establir per primera vegada a la nostra província en 1088

Saquejos per la província

A partir de llavors el Cid decidix ja tornar-se ‘autònom’ i ser el seu propi cap. Juntament amb els seus soldats lleials, es va establir a Elx i es va dedicar a saquejar pobles dels voltants per al seu propi benefici.

En un dels seus principals colps va aconseguir conquistar el castell de Polop, que era on el rei de la Taifa de Dénia guardava gran part del tresor públic.

Segons una llegenda quan estava galopant per una muntanya prop de Petrer i Monforte va ser aguaitat per uns guerrillers musulmans, però va aconseguir esquivar-los gràcies a que el seu cavall Babieca va fer un salt impossible de diversos quilòmetres cap al buit. Per això a esta muntanya se la coneix actualment com ‘Sierra del Cid’, i al lloc on -suposadament- l'animal va deixar marcades les seues ferradures com a ‘Pota del Cavall’.

També en 1916 l'Ajuntament de Monforte va modificar el nom del seu propi municipi per a dir-se des de llavors ‘Monforte del Cid’.

Es diu que en la Serra del Cid el seu cavall va pegar un salt quilomètric per a esquivar als moros

Protectorat del Cid

La veritat és que cada vegada que els reis de les taifes tractaven de parar-li els peus al Cid… solien collir sonores derrotes. En 1092 es va llançar a conquistar València amb èxit, la qual cosa li va convertir ja de facto en el principal home de poder en tot el Llevant. Va establir un protectorat cristià (en plena època de dominació islàmica) que va arribar a abastar des d'Orihuela fins a Tortosa.

No obstant això, els citats almoràvits van continuar amb la seua croada expansionista cap als seus dominis. Finalment, el Cid va perdre la província d'Alacant, i a penes va poder contindre'ls a València.

A la ciutat del Túria va ser on Rodrigo Díaz de Vivari va trobar la mort en 1099. Probablement poca veracitat històrica té aquell episodi relatat en el Cantar pel que hauria combatut a lloms del seu cavall, fins i tot després de mort. A més, sí que se sap que la seua esposa Jimena va assumir el comandament de València i fins i tot la va defendre reeixidament durant uns anys davant els almoràvits, fins que va decidir abandonar-la (no sense saquejar-la i incendiar-la abans).

Va aconseguir formar tot un gran protectorat cristià que abastava des d'Orihuela fins a Tortosa

El camí alacantí

Uns quants segles més tard, en 2002 es va establir oficialment un ‘Camí del Cid’ que comença en Vivari del Cid (Burgos) i finalitza a Orihuela. El seu traçat es basa principalment en els relats del Cantar del Meu Cid, encara que sí que hi ha constància històrica que Rodrigo va estar en molts d'estos llocs.

En el tram que concernix a la nostra província, el trajecte comença a Banyeres de Mariola venint des de València. De camí cap a Orihuela encara podem trobar nombrosos testimoniatges medievals com els castells de Villena, Biar, Sax, Elda o Cox. Per a més informació recomanem visitar caminodelcid.org.

Noticia completa: https://aquimediosdecomunicacion.com/2026/04/24/cuando-nuestra-tierra-sucumbio-ante-don-rodrigo-diaz-de-vivar/